El passat 14 de gener es va inaugurar al Club Pollença la mostra fotogràfica Els Foguerons de Sant Antoni des de 1977 a 1987. Totes les imatges són de l'Arxiu MICER. Aquesta exposició està dedicada a la memòria de Toni March com impulsor d'aquests foguerons artístics que juntament en Jaume Paco varen ésser els primers a fer un fogueró d'aquest tipus. Miquel Cerdà Micer des dels seus primers anys va tenir clar que volia recollir fotogràficament els principals esdeveniments de Pollença, amb un doble objectiu; el negoci que suposava a n'aquells moments la venda de fotografies que com no hi havia mòbils i no tothom tenia una càmera, els que els i agradava tenir un record o testimoni visual de què feien li compraven les fotografies. I per altra banda tenir un document històric de l'època. Per l'equip de Micer actual és un plaer poder mostrar una part d'aquest arxiu i agraeixen a Biel March i als altres membres de la directiva del Club Pollença la seva invitació a fer aquesta exposició. A la inauguració va assistir el batle de Pollença, Miquel Àngel March.

En memòria d'Antoni March.

El foc és alegria. És origen i és passió. És realitat i és fantasia.

El foc és al nucli de l’evolució. El foc il·lumina, escalfa i alimenta, però, més enllà de ser font d’energia, el foc agombola. Abans que els televisors s’ensenyorissin de les saletes per igualar-nos o que els aparells intel·ligents esdevinguessin companys inseparables per moure’s en aquest món fet a la mida de cadascú, la llar de foc era l’epicentre de la casa i de la família. A l’entorn d’aquest foc, bategava la vida i s’enriquien coverbos, històries i llegendes.

No és estrany, per tant, que la llar, amb foc o sense, sigui una escena clàssica dels foguerons pollencins, com també ho són alguns passatges relacionats amb el sant protector dels animals que es contaven vora el foc.

Aquest mateix foc familiar és també element bàsic de diferents tasques diàries o extraordinàries com les matances i d’altres quadres clàssics dels foguerons costumistes de Sant Antoni.

El foc fa bullir les calderes de l’infern. El foc inflama l’ànima i les passions. Els temptadors dimonis representen la carnalitat i es fan molt més presents damunt els foguerons que el mateix sant Antoni, el Pi o altres típics tòpics. Els diables fan festa grossa i apareixen en actituds provocadores, plens d’erotisme i de sensualitat... i esdevenen, a mercè de la imaginació del públic i dels creadors, un altre dels temes més reiteratius i admirats dels foguerons.

El foc es fa, el foc es dóna, el foc s’encén i el foc es colga. Amb el foc, es fan artificis, hi ha qui hi juga i altres que hi posen les mans, però, sobretot, el foc s’atia. I vet ací l’altra gran temàtica dels foguerons: la crítica, més innocent o més sarcàstics, ha estat (i és) un recurs més per amplificar actituds condemnables, per visualitzar realitats indesitjables, per fer públic allò que molesta, que no agrada...

Aquests són els tres motius bàsics dels foguerons pollencins (costumistes, picants o punyents) i aquestes són algunes de les accepcions possibles del terme foc, un concepte que, en sentit real o figurat, gairebé sempre té connotacions positives. De fet, fins i tot en aquells casos en què el foc és destructor, té un poder redemptor i, de les cendres, en sorgeix la vida.

Aquest 2017, l’exposició de Sant Antoni del Club Pollença reprèn el fil dels foguerons que es va iniciar l’any passat amb una mostra fotogràfica centrada en els orígens (des dels anys 54/55 fins a 1976) i que enguany continua amb una dècada molt significativa, la de 1977 a 1987.

En aquella primera exposició de foguerons de Sant Antoni, la immensa majoria d’instantànies que es mostraven eren captades per l’objectiu de Miquel Cerdà “Micer”. Aquest 2017 totes les fotografies són de “Micer” i seva és la mirada que dóna unitat a l’univers dels foguerons pollencins de diverses dècades.

Per altra banda, s’ha de tenir present que els anys 80 del passat segle XX representen un moment d’efervescència per a la cultura popular, un moment en què paradoxalment l’esperada obertura social arriba de la mà de les tradicions d’arrel popular. En alguns pobles, es recuperen costums, en altres es reactiven ritus molt sovint decadents, residuals... i en altres, fins i tot, s’inventen. No és el cas de Pollença, i molt manco dels foguerons o del Pi, que troben una bona llacor, una llacor que fa possible un esclat de plenitud quan altres estan a les beceroles. Així, en la dècada que ocupa aquesta segona exposició fotogràfica, les festes de Sant Antoni a Pollença no només uneixen i cohesionen la societat que, des de la diferència, viu la festa com a un poble, sinó que els foguerons gaudeixen d’una època daurada, d’un esplendor impensable sense la llavor sembrada per un grup de joves que varen tenir no només l’encert, sinó també la força i la persistència per posar els fonaments d’una festa que ha arrelat fort entre els pollencins.

Eva Cerdà

Són moltes les parelles que trien les nostres illes per celebrar les seves noces, bé perquè es varen conèixer aquí durant les seves vacances, bé perquè hi tenen un vincle familiar o emocional que els du a les vacances de la infantesa o, simplement, perquè el seu desig és celebrar-ho en un paradís mediterrani ple de romanticisme, i en podem estar orgullosos perquè les nostres illes compleixen aquestes expectatives.

Els protagonistes del nostre esdeveniment són Zöe i Martin, que han elegit el Port de Pollença per celebrar les seves noces juntament amb les seves dues precioses filles, i els seus pares, germans i amics que han vingut des d’Anglaterra per acompanyar-los;nosaltres hem tingut la sort de poder esser autors i recollir el testimoni visual d’aquest dia tan especial.

Amb el sol i el paisatge mediterrani de fons, hem fet ús dels nostres sentits, sensibilitat i afecció per poder perpetuar aquest dia tan emblemàtic en la vida d’aquesta família.

Per molts anys, un plaer poder-los acompanyar en aquest dia.

Un any mes, s'ha presentat l'equip del Club Ciclista de Pollença , a la Plaça major, molta sort en les carreres d'aquest any 2015 .